La Presentació

Jo començaré parlant-vos del divendres. Desprès de sopar me vaig dirigir cap al “multitasques” . Alli hi havia un grup de gent, entre altres estaven: Almu, Carla, Marta, Paco Lopez, Javi dascsa, Toni, Soriano, Angel, Juan Signes, Vicent Penella, Noemi i el novio, ajudant de valent amb les llums i el decorat (un crack), organitzant cadires, llums, decorat,... i Robert i Jonatan estaven fent proves de so. Li vaig demanar a Robert que me deixara fer una proba de so.

TERROR, estava totalment afònic. Me’n vaig anar cap a casa i, directament, got amb mel, aigua i llima. Relax per a la gola, i lizipaina.

A l'endemà me vaig alçar prompte per anar al barber, preparar roba, fer els últims assajos,.... No podia ser, continuava afònic, i no hi havia manera de recuperar el meu to de veu. Repetírem ritual, got amb mel, aigua i llima. Relax per a la gola i lizipaina. A i mocadoret al coll rollo dandy.

¿Seria realment una afonia?. ¿Serien els nervis?. ¿Seria la por escènica?. ¿Seria el cangelo? , .......

Per la vesprada, al vestir-me de faller continuava afonic i no recuperava la veu. Repetirem per tercer cop el ritual, got amb mel, aigua i llima. Relax per a la gola i lizipaina,

Abans d’eixir me vaig platejar dos premisses. La primera no beure ni una sola gota d’alcohol. La segon no parlar amb ningú per no forçar la veu. La primera perfecte. Ara la segon va ser imposible. Me vaig fer de xarrar que me vaig unflar.

Els nervis començaren manifestar-se amb l’arribada al multi-tasques. Encara que m’ho sabia perfectament, això d’eixir i parlar davant de tanta gent se me feia difícil.

Jo anava carregat amb lizipaina, caramels Hols, fishermens friend,.... i menos mal que algu va repartir aigua per el “Multi-tasques” per que la sequedat de gola, per els nervis, estava matant-me.

(m’agradaria que ara escoltareu, amb la memòria, la musica de la pel·lícula Tiburon)

Pujaren els xiquets. Jo vaig pujar al meu fill Josep, era la seua primera presentació.

Pujarem els majors, jo vaig pujar sol.

A l’hora de pujar les dones, carmen no estava en la llista, memòria o cames, no s’havia apuntat. A l’auxili va vindre Mª Jose, la rojeta. De les ultimes, l’edat no perdona, la vaig pujar, ara, en companyia del nostre fill.

Per fi puja Maria. Que emoció. Encara que semble mentida ací es tanca un cicle que comença fa 11 anys, quant va deixar el regnat de fallera major infantil. Nosaltres sabíem que tard o d’hora seria fallera major del portal

S’acostava el moment,..... (açi si seguim a la pelicula Tauró, es quant el surfista esta encerant la tabla)

Començaren a pujar les falles convidades. Ací hi ha que dir que no cabia un anima al multi-tasques. Estava que rebentava.

Puja tota la junta local i Yasmina com a Fallera major de Sueca. Com es notava que jugava en casa, la gent li va aplaudir amb molta alegria, entusiasme i sentiments. Estem contents, tots els portalers, de que la fallera major de Sueca siga de la nostra Falla.

Puja Vicent Belda, mantenedor de la seua neta Andrea. Ja no sabia on ficar-me, al final de cau en les cadires de darrere de tot. Dret a les portes, al principi de cau. Corredor amunt i corredor avall

Pujaren el amic i les amigues de Maria. Caminava pel final de casal. Parlava amb el meu compare, amb el meu germà Sergi, estava amb un atac de nervis.

I al final..... me criden ( ací el surfista entra a l’aigua i ja es pot vore l’aleta del tauró)

Puje per la passarel·la. Me col·loque el micro i la trill. Faig un acudit, dolent, no planificat. I comence a parlar.

Estava totalment afònic. No podia parlar amb normalitat. Vaig poder fer mig discurs i..... me quedí sense veu. Me vaig girar i un culet de botelleta d’aigua que hi havia damunt de un altaveu m’ajuda a acabar el discurs.

Del discurs, dels sentiments, de la plorera, no vos puc dir res mes que no s’adonareu. Ahi esta tot. Ara del nervis i de la meua afonia. Deu que mal que m’ho vaig passar. No hi ha prou paraules per a contar-ho

(Ara es quant s’alça l’aleta i la du un menut a l’esquena. No era per a tant....., o si)

La veritat es que ha estat una experiència interessant i inoblidable. Sobre tot l’emoció de la meua germana. I com no, les felicitacions dels fallers, familiars i amics.