El dia de les Paelles *

* Article de Ricky

Unes hores desprès, que les paelles d’aquest curs faller acabaren, em dispose a escriure unes linies del que em paregué aquest concurs culinari.

Em fique a pensar i del meu cap ixen moltes imatges i poques paraules. Pot ser encara estiga un poc dormit per l’efecte de la paella i els seus acompanyaments. Es per això, que en aquesta crònica intentaré transformar en paraules tot aquelles imatges que a una velocitat vertiginosa passen pel meu record.

I dic vertiginosa perquè el mati començà prompte i la vesprada acaba tard. Al arribar a la falla em trobi amb Angel i el Roget que s’estranyaren quan sentirem que venia del gimnàs. Els fallers serem molt festers, però també hi som gent sana. Quan vaig entrar a la cuina i posteriorment a la terrazeta vaig observar algo que em va sorprendre, i va ser vore a Pablo (Serra) fent l’embotit de l’esmorçar, amb el seu mocador com un bon “Mocoso” fa. També allí, hi vaig vore a gent a la botella de cassalla en mà, però pot ser aço no hi siga una sorpresa a estes altures de l’any.

A continuació, hi esmorçarem ben esmorçats perque els postres (cassalla, beefeater,el tio daniel...) no ens sentaren malament. La cansalà i l’embotit estaben en el seu punt i el jack daniel’s de desprès una mica calent. Però, així i tot, no entra gens malamaent. Al acabarnos els postres, i despres d’un ratet amb el cubata en la mà, arribà l’hora de rendir tribut (com dirien els especialistes en música) a la nostra ex-xaranga. I es que, quan per la porta entraren Voro & company, la festa de les falles entra per les nostres orelles, inaugurant amb música el día que ens esperava. Seguidament es dirigirem a fer un passacarrers, en el qual visitarem a Sonia (mare de la nostra fallera major infantil) i el seu “estilisme”. I ens dirigirem cap a l’ajuntament on poguérem observar un duel de xarangues que perfectament podria servir de preludi per al que ens espera el dissabte que ve pel mati.

Al acabar el passacarrer, accedirem pel túnel de l’estació, a la cooperativa. Com tots els anys, la porta del recinte era un intercambi de salutacions. El “jeeee” i el “ehhh” els senties repetides vegades fins que entrabes en el recinte. Allí l’efecte de la disperssió, feia que per trobar algú hi tingués que preguntar a alguna persona que portara la mateixa samarreta que tu.

Quan arribà el migdia, els efectes de l’alcohol ja eren apreciables en molts dels amics i companys de falla. Pot ser, per aquest motiu, no hi puga dir amb certessa com estava la paella. Se que estava feta amb arròs, pollastre, bajoqueta... Però no hi puc acceptar si estava bona o roin.

Encara que, haguent-la fet un membre de l’equip de cuiners de la falla, bona devia d’estar. Se que me la vaig menjar i de seguida hi continuarem la festa al “Messo Paquiu”, on hi ferem la digestió amb un “Gin-Tonic” a la mà. Poc desprès hi acudirem a la “discomòbil”. Però fins ací, hi puc contar perque l’efecte amnèsic de l’alcohol poc em deixa recordar.