Adéu amics
Aquest és el primer article que vaig a escriure per a aquest blog. I el motiu per el qual ho faig no es molt alegre... o si, algú hi haurà que s'alegrarà. Ahir va ser un dia en el qual vaig intentar retrasar l'anada al cau, però com havia de passar per ahí em vaig decidir i encara vaig arribar abans que la majoria de gent a la reunió. Les primeres persones a qui vaig donar la noticia no s'ho acabaven de creure i els ho vaig haver de repetir nombroses vegades. I no és per a menys. Ser més de 20 anys faller és diu molt de presa, però tardes en arribar. Em van convidar a reflexionar, però aquesta reflexió ja la portava jo feta de casa. A mesura que va anar arribant la gent vaig anar donat la noticia de primera ma a aquells que tinc més confiança i sabia que no els anava a agradar. No vaig poder parlar amb tota la gent que m'haguera agradat, però al final vaig tindre que eixir mig corrents i amb un nus a la gola. Penseu que en tants anys en una falla arribes a conèixer fins...