¿Rivalitat o companyerisme faller?*


* Article de Josep Blai

¿Deu la falla caure en la rivalitat i provocació amb les altres comissions? O per contra, ¿deguem promoure el corporativisme faller?.

En els darrers anys ens hem vist involucrats, sense ser la nostra intenció, en dos fets que han repercutit en el transcórrer tranquil de la nostra activitat fallera.

L’un va ocórrer fa uns anys, el primer any de que actuar la orquestra la Metro al cau. Quan acabaren falles totes les comissions de sueca volien a la metro, comentava radio macuto. Xiquets amb diners torrons. Pagarem, i actuaren, fins que varem, nosaltres, considerar que el cicle s’havia acabat.

L’altre ha ocorregut aquest any i ha estat amb la xaranga. L’any passat radio macuto comentava: que si una comissió els havia contractat, que si altra havia parlat amb un de ells, que si tants diners, que si menys diners. Pagarem mes diners, i ells llevarem les despertades, i tocaren fins que varen, ells, considerar que el cicle s’havia acabat.

Als dos casos qui ha perdut es la falla del portal, no per que ja no estan amb nosaltres, no. Tant la metro com la xaranga han estat al Portal fins que ha acabat el seu cicle, i punt. Hem perdut per que ens han costat drets i/o diners. I sense contar alguna que altra acalorà en algun amic d’altra comissio.

A mi, personalment, que una falla pague 3 ó 33, per la xaranga, orquestra , monument,...., me dona igual, inclús me pareix be. El que no me pareix correcte es que, per l’acció o intervenció d’altra comissió, la falla del Portal pague 33 per una cosa que en val 3. Jo crec que per ací no deguem passar, ni consentir-ho. Nosaltres som, a la fi, associacions culturals sense ànim de lucre, i si no, ho deuríem de ser, i moltes, per no dir totes, subvencionades, vullc dir que no som, ni deguem funcionar, com empreses, en aquest cas d’oci. Crec que per part de la junta es deurien de establir unes normes de actuació respecte a temes als quals ens veiem tots avocats el dia 20 de març. Deixant clar que la llei de l’oferta i la demanda es la que val. Igual, al final de la correguda, acabem posant clàusules de rescissió de contracte, de exclusivitat, ....

En diners torrons, però de Xixona, que amb d’Alacant podem, al intentar gaudir de un plaer tant dolç i delicat, perdre una peça dental.

Comentaris

Xuso ha dit…
Manejes més raó que un sant amic Blai... res que afegir.
Amic fep ha dit…
La veritat, es una gran reflexio, i pense que el tema pot escapar-se de les mans... tal volta siga el moment que algu entre a prendre part en el assunt.
Anònim ha dit…
M'agrada molt la teua forma d'enfocar les coses. Crec que sempre és molt objectiva. Els fets que tu comentes crec que solament poden desencadenar en que cada vegada anem a pagar més per un producte que potser no valga tant. Aquest oferta i demanda l'estem estirant de manera que estem sobrevalorant el producte. Referint-me en concret al cas de les xaranges les tenim molt valorades. Pot ser massa i tot. Hem creat un acte d'exaltació xaranguil en el qual deixem ben clar que hi ha molt de nivell i fins i tot en fem a una campiona.

Pot ser ha arribat el moment de mirar amb altres ulls el concurs de xarangues, no siga cosa que la campiona de l'any vinent li passe el mateix que la d'aquest i vullga pujar el catxé.

Espere que no se'ns escape de les mans i seguim pagant el que es just, ni més ni menys.
San-vala ha dit…
Al igual que diu el meu gran amic Xuso menejes molta raó... Però són nosaltres els fallers els que deguem fer algò. Perquè si ho mires desde la perspectiva d'ells tant xarangues, orquestres... ells estan trevallant i aniran al qui més li pague...

Es dir que si no fiquen topes la cosa es pot desvaratar i anarsen de les mans.
unrodabars ha dit…
Anem a vore....

Blai com sempre al centre de la diana i més rao que un sant.

El que pense es que com en totes les coses la pela mana i quan ens han tocat els trastos han segut falles que podien(amb diners)superar el que oferiem nosaltres.

Podria haver un pacte de no agresió entre comissions,ja que el unic que estem conseguint es un efecte dominó i a pagar-la sempre poca-ropa.

Volia dir també que per a mi una orquesta(normalment) demostra més profesionalitat que una xaranga,que per a mi es treball/diversió.
Anònim ha dit…
be pues jo ara me pregunte¿una falla amb un presupost baixet? k no se puga pagar les xifres astronomikes k estan arrivant a ficarse ¿ k fa ? ¿token els fallers ? un agafa els plats , el altre el bombo, el altre la trompeta , la veritat no se aon arrivarem . i les falles amb mes presupost amb la seu xaranga . la meua idea seria k totes les xaranges els ficaren de acuerdo i cobraren la mateixa tarifa , i fora de rivalitats
Anònim ha dit…
Jo crec que quan els diners es fiquen pel mig sa'n acavat les amistats i pareix que siga el que esta pasant.
Jo no considere que la nostra falla siga una de les grans, en quant presupost i l'any pasat ens toca apretar-mos el cinturo i fer-li una oferta que era el maxim que podiem aplegar, per que una altra falla els donava prou mes diners del que cobraven en la nostra.
Tal volta ferem mal, pero era la nostra xaranga, estavem contents en ells i voliem que es quedaren, i ara enguany ja no hem pogut fer res per retindrela per que ja haviem aplegat al tope i aon hi ha un xaranga hi ha una altra i de segur mes barata.
ja la trobarem, pero jo crec que no hi ha que fer mes estes animalades de donar-los tants diners per que sino al final els que s'enduen les xarangues son els que mes diners tenen i contra aixo no es pot fer res ni mosatros ni la J.L.F. aço sa tornat com la selva, val la llei del mes fort en aquest cas la llei del que mes diners te, i ai les falles que menos diners tenim no podem fer res. A tragar i buscar-ne una altra, que tenim que fer.
Ho senc si vos he pegat la brasa.
P.D. Pau crec que t'equivoques en el que vas a fer i jo personalment no m'alegrare pero es desicio teua i hem sap mal.
karla ha dit…
Molt bon article fep, jo també pense que tens molta raó.
La meua falla també esta passant ara per un mal moment en aquest tema.

Entrades populars d'aquest blog

Felicitació amb retard....

Resum de la reunió del divendres 23 d'Abril

Molt al meu pesar....