Que ve,que ve....

Hola amics,ultimament tenim un blog de lo més animat amb noticies i articles prou a sovint.I encara que siguem els de sempre em plena d'alegria,.Ale alegria,alegria.

Bo hui es dilluns però m'he alçat radiant,amb ganes de viure,de vorer la vida en positiu i d'intentar contagiar eixa alegria a tots en els que em creue.
Que hi ha més bonic que el somriure d'un xiquet? O eixa cara de bocabadats que els queda quan veuen alguna cosa impensable per d'ells....

Això li va passar a la meua filla ahir i es que varem rebre un mail del Pare Noel,amics molt fort,el pare Noel en persona,per a felicitar-li el nadal
i demanar-li una ultima espenteta, per a que les coses que encara no fa be les vaja millorant i aixi poder rebre tots els regals que ha demanat tant a ell, com als reis Mags.

Espere que ningun xiquet inocent com la meua filla tinga accés a la web i menys que sapiga manejar-se per a entendre certes coses,encara que hui en dia conforme estan les coses vete a saber,ara si estan tan espabilats de segur que saben ja que els Reis.....venen de l'orient.

Bo vos deixe un enllaç a una pagina web en la que podeu contactar amb els reis mags o el pare noel i aixi poder donar una sorpresa als vostres fills,nebots o inclòs a algun amic,com he fet jo.

http://www.navidadessorprendentes.com/

La veritat es que mereix la pena,els més menuts vos ho agrairan amb un somriure i la seua cara de sorpresa,de segur que amb això porteu un dia amb més il.lusió i ganes de tot.

La tecnologia e internet també te coses bones com poder contactar amb els reis i el pare noel.
Al temps.... que els xiquets d'aci a cuatre dies envien les cartes per a demanar els regals per mail,si no estan fent-ho ja.

P.D: Demà tornaré amb un aniversari,qui serà???

Ens veiem portalers....

Comentaris

Anònim ha dit…
Bon dia. Jo fa 7 anys me vaig disfressar de rei d'orient i les meues nebodes menudes, llavors en tenia solament 2, es quedares boca-badaes. Cada cop que venien reis elles s'enrecordaven que una any, els reis, va baixar les escales de ca la iaia. Enguany una te 8 i l'altra 9 anys, s'han enterat de la realitat, i la menuda li dia a sa mare:
- mama a que jo vaig vore al rei.
- Si Maria, pero era el tio jose disfresat (li dia sa mare)
- Pero si me porte be, m'ho crec i faig la carta els reis, ¿me duran els regals?.
Resumint que es molt bonica la inocencia dels menuts de casa.

ei jo no me disfrase de rei.
K.
unrodabars ha dit…
Jo em vaig disfreçar fa quatre anys a la falla,ens varem riure prou...imaginat moments antes de donar els regals,fent-nos un gin&tonic al public,jeje.

La meua filla agfa un acalorada de molt de cuidao,jo la vaig agafar al braç i li deia: calla no plores,en circunstancies normals s'hevera adonat que era son pare però pot més la impressió del moment,jaja.

De segur que tots recordem amb carinyo algun dia de Reis quan erem menuts...
Anònim ha dit…
hi ha q ser realistes i fer els regals als xiquets, el meu punt d vista es que als meus fills prompte els explicaré que els reis no existeixen i qui es gasten els diners son els pares, els meus fills tindràn igual els regals peró sense ignorància.
unrodabars ha dit…
si tu creus que aixina van a ser millors persones....

A partir d'una edat temprana els xiquets ho entenen tot,jo no esperaria molt, en anyet i mig els pots ensenyar ja lo dura que es la vida...

Per cert crec que has confundit inocència amb ignorància.

Entrades populars d'aquest blog

Rumurologia varia...

LO BÒ I LO MAL D’UNA FALLA *