Disculpen les molèsties (ser faller un sentiment)
Hola amics,ja feia temps que no em prodigava per ací,no al menys amb un escrit reflexiu, d'eixos que te ixen de dins.
Està clar que per a escriure hi ha que estar motivat,tal volta el fet de que ultimament,no m'arrime massa per la falla,siga una de les raons per les que no ho he fet.
Tot i això m'arriven les noticies....a mi i a tota la Sueca fallera.Corren vents de tempesta i no és el fred polar que ultimament, ens castiga els òsos amb l'humitat tipica del nostre poble.
Per els motius que tots savem, i que obviaré ací perque no vull avivar un foc que per ell sols ja pren en flama,vull començar una serie d'escrits per a justificar-me a mi mateix,perque sóc faller.
Com a Valencià,des de xicotet m'han ensenyat a voler la meua terra,el meu idioma,les meues arrels,el meu poble,les meues "tradicions" i dins d'eixes tradicions,a voler les falles com a la festa representativa de València.
Cadascu apleguem al món de les falles de maneres molt distintes i ja expresades i debatudes en molts foros fallers del nostre poble.
Esta clar que ningú aplega a les falles per sentiment,a molt poca gent ens naix de dins un impuls de ser fallers,ens arrimen a elles be per tradició familiar o atraguts per la diversió de la festa.
Es una volta dins quan naix en nosaltres eixe sentiment, i que aflora una volta ens sentim identificats amb la nostra festa,ens sentim particips d'ella ,ens sentim utils per a la societat i fem dia rere dia més gran el nostre poble,la nostra festa.
Es una volta dins,quan una persona pot valorar,el que es treballa per portar endavant les comissions,les hores de temps lliure que perden els nostres companys,per a tres dies a l'any viure una festa i fer viure-la al nostre poble i als nostres veins.
Es una volta dins de la festa quan un es sent orgullós de ser faller i de pertanyer a este col.lectiu....
Està clar que per a escriure hi ha que estar motivat,tal volta el fet de que ultimament,no m'arrime massa per la falla,siga una de les raons per les que no ho he fet.
Tot i això m'arriven les noticies....a mi i a tota la Sueca fallera.Corren vents de tempesta i no és el fred polar que ultimament, ens castiga els òsos amb l'humitat tipica del nostre poble.
Per els motius que tots savem, i que obviaré ací perque no vull avivar un foc que per ell sols ja pren en flama,vull començar una serie d'escrits per a justificar-me a mi mateix,perque sóc faller.
Com a Valencià,des de xicotet m'han ensenyat a voler la meua terra,el meu idioma,les meues arrels,el meu poble,les meues "tradicions" i dins d'eixes tradicions,a voler les falles com a la festa representativa de València.
Cadascu apleguem al món de les falles de maneres molt distintes i ja expresades i debatudes en molts foros fallers del nostre poble.
Esta clar que ningú aplega a les falles per sentiment,a molt poca gent ens naix de dins un impuls de ser fallers,ens arrimen a elles be per tradició familiar o atraguts per la diversió de la festa.
Es una volta dins quan naix en nosaltres eixe sentiment, i que aflora una volta ens sentim identificats amb la nostra festa,ens sentim particips d'ella ,ens sentim utils per a la societat i fem dia rere dia més gran el nostre poble,la nostra festa.
Es una volta dins,quan una persona pot valorar,el que es treballa per portar endavant les comissions,les hores de temps lliure que perden els nostres companys,per a tres dies a l'any viure una festa i fer viure-la al nostre poble i als nostres veins.
Es una volta dins de la festa quan un es sent orgullós de ser faller i de pertanyer a este col.lectiu....
Comentaris
Avui per avui, estic per dir-te que eixe sentiment sobre la festa de les fallers, sols el te el 30% dels fallers que estan als cens de cadascuna de les comissions... una llastima, pero aixi es, i estos son els que volen la festa i lluiten per ella i estiren el carro per a que el 70% restant puguen gaudir d'unes bones festes...
... I esta es la meua reflexio...
Que passara quan eixe 30% es canse i no estire del carro?
Plantejeu-se la pregunta.
ah! clar, però per que una puguen "divertir-se" hi ha gent darrere que ha estat treballant per devoció o sentiment faller. Però crec que és definitivament així, i hi ha que acceptar-ho tal qual.
Amic fep, jo pense que has segut optimista i tot amb els porcentatges... De la mateixa manera que pense que la gent es crema i n'ix de nova, el problema vindrà quan realment, la gent que tira del carro serà tan poca , que no podrà "tirar d'ell" literalment. I pareix que és al que anem abocats.
Igual les falles o la festa fallera a Sueca i lamanera d'entendre tot açò va canviant o sofreix una metamorfosi amb els anys,... qui lo sa!!!!
De fa molts anys, la cosa ha canviat, no se, tal volta la gent te mes hobbies, te mes activitats, altres associacions, que formen el seu cercle social, te que acudir a mes coses, i alguna cosa te que deixar un poc de banda, i aço es la Falla... esta els tres dies, pero no te el temps suficient per dedicar a tota eixa feia que no es veu per poder aplegar a eixos tres dies.
Crec que la cosa va per a llarg, i que es dificil que es canvie la mentalitat de la gent, sobre tot, de la gent jove, que es el futur de la nostra festa, i que, per conforme esta la societat avui en dia... ja se vera.
La festa es una devoció, es un hobby... i pense igual que diu l'Amic Fep estem viviny una crisi on les falles o la falla ja no es el lloc on anar a relaxar-se, a perdre de vista els problemes de la feina, a disfrutar de l'amistat... hui en dia hi han molts més coses on la gent es distrau. Avanç estava la falla i poc més, això esta provocant que on avanç anaven 50 a dinar un diumenge, hui hi han 20, però no pasa res mentre estigues agust en la gent que esta, tot lo demés no importa...
Jo pense que tant se val el camí per arribar, lo important es ser i sentir-se faller. Estimar la festa, vore les falles mes enllà de una festa de 3 dies. Aprendre a gaudir la falla no es una feina de 1 any. Quant eres un xiquillo/-a no tens mes implicacio que passar-t’ho be, i prou. Desprès ja comences a entrar en els grups de majors, i ja vas ajudant, i involucrant. I arriba un dia en que ja estàs immers dins la comissió.
Tambe pense que un dia te cremes, o te canses, o penses que ja hi ha prou de la falla. I adéu. Soparet divendres, o dinaret diumenge, o igual ni això.
A demés, tant se val si son 5, 25 o 365 dies a l’any el que se treballa per a la comissió, això entra dins de les possibilitats de cadascú. tots no podem o no volem dedicar-li les hores que necessita una comissió. Molt bo unrodabars, ens fan falta mes textos reflexius.
J.B.