VIVENCIA D’UNA FALLERA MAJOR *

* Article escrit per Yasmina
Fallera Major 2006-2007 Falla el Portal


Desde molt menuda que soc fallera, per a ser exactes la primera volta que me vaig posar un trage de valenciana tenia mes i mig, pero clar ja vivia la festa de les falles com una festa gran, bonica, plena de música, foc, llums i colors.

Poc a poc em vaig anar fent gran i conforme passava el temps em donava conter del que era una falla realment. Esperava que fora divendres per anar a la reunió i jugar amb els xiquets, uns xiquets que sentien el mateix que jo, la festa de les falles.

Quant tenia 12 anys passí a formar part de la cort major I em vaig donar conter que tenia ilussió de ser Fallera Major.

Ho vaig proposar als meus pares, pero ells em digueren que no anava a poder ser, la meua il.lussió es vegue truncada en ixe moment, pero un gran dia vaig arribar a la reunió i ma mare em va dir que en el any 2007 sería FALLERA MAJOR.

Hem posí a plorar de alegría, pensant que era la meua major ilussió.

Cada any que passava la meua ilussió era més gran, ja que sabia que uns anys més tard seria jo la reina de la meua comissió.

Arriba el 2006 i el 17 de juny me van anomenar com a Fallera Major. Va ser un dia ple de alegría i emoció, pero tot aixó acabava de començar.

Después arribá el 21 d’Octubre dia de la meua Proclamació, on el meu amic Jose és va encarregar de que fora un dia molt emocionant e inolvidable per a Marta, Jordi, Ángel i per a mi.

Em vaig emocionar mirant el dvd que me va preparar amb molt de carinyo. També vaig sentir molta alegria quant ela meu amic Jorge em va dir un verset en este dia també participaren Angela, Dani, Elvi, Lidia, el meu germa i el meu novio.

Pero açí no acabava tot, quedava el dia més gran, el dia en que presentarien com a FALLERA MAJOR.

Comforme aplegava el moment els meus nervis estaven a flor de pell, el cor s'acelerava cada dia més i per fí aplegá el dia 10 de Febrer.

Arriba l’hora de la Presentació i quant vaig vore als fallers i a la xaranga em vaig sentir plena de alegria, els pels se me ficaren de punta, m'entraven ganes de plorar.

Quant arribarem al casal vaig vore que tota la gent estava allí per a voremos desfilar per aquella pasarela. De nou el meu amic Jose sencarrega de preparar la presentació per a que fora un éxit i eixira tot el millor posible, i ho va aconseguir perque eixe dia será inolvidable per a mi.

Al igual que també ho va fer Jorge quant va pujar com a mantenidor. Vaig viure un dia ple de emocions, de sorpreses i per fí el meu somni s’havia fet realitat.

Vingueren falles i vaig viure cada segon intensament. No volia que arribara el dia 19, perque s’havia que les falles haurien acabat i ja quedava menys per a deixar el regnat...

Va arribar Sant Josep i les llágrimes me cauien desde el primer moment, no volia que acabara la ofrena perque s’havia que després vindria la crema, pero tot tenia que arribar.

Cremarem la falla més tart i encara que la gent estava cansá i feia molt de fred, tots es quedaren per a vore la falla cremar i com cauia tot a plá.

Pero tot lo bo sacaba!!! Ara tinc un gran record d’aquestes falles pasades, Perque la gent de la meua comissió i gent de fora de la falla ha estat recolzant-me en tot moment.

Ha sigut la millor experiencia de la meua vida i les millors falles.