Disculpen les molèsties II (la alegría de viure)

Seguint amb la línea del meu anterior escrit, que m’agradaria prenereu com una exaltació del món faller,tornaré a fer al·lusió al poble Valencià per a situar esta segon part dels escrits que amb un to irònic he volgut titular: disculpen les molèsties.

Lligat al poble Valencia està,al menys per a mi,la alegria per viure,tal volta siga part d’eixe carácter mediterrani que tantes voltes hem sentit que compartim amb els pobles que banya la nostra mar i que ens dota d’una forma de ser oberta.A més cal afegir que som un poble que rebem a la gent de fora sense cap mena de “reparo” i li oferim la nostra terra per a treballar i viure en ella.

Com no podia ser d’altra manera eixa forma de vorer la vida es veu plasmada al món de les falles;eixa alegria,eixe rebombori,soroll ,llum i color,es pot vorer a cada passacarrer,a cada faller,a cada traje de Valenciana,per a mi és en definitiva una expressió d’alegria,de festa i com ja vos comentava en l’anterior escrit una manera d’estimar la teua terra,de sentir-te Valencià.

Situarem eixa alegria a qualsevòl casal de la nostra ciutat,siguen o no els tres dies de falles,intentarem pensar que tal volta no ens hem enjuntat alli per a fer soroll,que tal volta es una expressió cultural,que envolta molt més(com hem parlat ja tantes i tantes voltes)que fartar beure i tirar cohets.

Com vos comentava ahir,de vegades fins que algú no esta inmers en la voràgine del mon de les falles, no pot valorar,tot el sacrifici que hi ha darrere,tota la il.lusió i tot el treball,que com sempre comentem,no es remunerat,però al cap i al fi no deixa de ser treball.

Deia aquell dit que de vegades els arbres no ens deixen vorer el bosc,de vegades tendim a quedar-nos amb lo negatiu de les coses,de vegades oblidem eixa “alegria per viure” i la camviem per una fixació per lo que a nosaltres no ens agrada (i per això ens molesta)o simplement mai ens hem parat a examinar o a vorer més enllà dels arbres.

Comentaris

Anònim ha dit…
El valencians som viscerals en els nostres actes. Som capaços de dedicar el temps, el treball i els diners per a fer la festa mes impressionant del mon, les falles, amb un únic propòsit, cremar-les el dia 19.

Els valencians disfrutem de la companyia del amics ( o fallers), les rises, el menjar i el beure, les conversacions animades, l’escàndol, les discursionc acalorades, el viure al carrer,.... de tot açò som abanderats.

No me diràs unrodabars que no es animada una reunio de falla, encará que no tractem res important. No m’imagine una reunio o un dinar al cau sense soroll, escandol, rises i “jaleo”.

Aço es una forma de vore i entendre al nostre poble, no veig jo a Sueca com un poble Belga, amb carrers tranquils, reunions reposades, sense alçar la veu, respectant el torn de paraula. NO, gracies a Deu, no

Es el nostre particular estil de vida.

Unrodabars es interessant la teua serie de reflexions falleres.
JB
Anònim ha dit…
Encara que segons veiem la resposta de alguns veins de Sueca, ens estem Europeisant molt depresa, i al final pareixerem noruegs o algo aixi. Cada vegada ens estem fent mes nordics i menys Mediterranis.
Jo soc mes tradicional, la nordic m'agrada amb ginebra i llima
JB
Adeu

Entrades populars d'aquest blog

Rumurologia varia...

Molt al meu pesar....