DEL ODI AL AMOR *


* Article escrit per Lidia.

A diferencia de les persones que em rodejen a la falla, jo no he nascut en una familia de fallers, ni les meues amistats eren falleres, ni tan sols m'agradaven les falles; no sols era un món desconegut per a mi, si no que a més, l'odiava. Per a mi, era una festa falsa; una festa en la que la gent només vol passar-se-ho bé i bufar-se, sense entendre el que de veritat representa aquesta festa per als valencians. No podia entendre com gent de Valencia, que ni tan sols parla la nostra llengua, ni te idea de la majoria de les costums, podia tindre tan de fervor per aquesta festa que suposadament representa mundialment als valencians. Tampoc podia entendre com es podien invertir tans diners en una obra d'art per a després cremar-la (i amb aço contribuir a fer mal al mig ambient...), ni com la gent podia gastar-se tans diners en trages que només es posava tres vegades a l'any. Les Falles eren totalment contradictories als meus ideals... fins fa uns anys.

Vaig descobrir aques món de la mà del meu nuvi i de la seua familia. Vaig començar anant al cau faller només per saber com era eixa festa, ja que ni tan sols havia entrat mai a ninguna falla. Al principi em vaig morir de vergonya perque no sabia com funcionava tot allò, pero poc a poc vaig començar a sentir-me més agust amb la gent. Veia com tots s'ho passaven bé amb tots, no hi havia distincions de grups ni d'edats, i tots disfrutaven, tant grans com menuts.

Pero tot i aço, encara no estava convençuda, el segon any em van convencer per a ser Fallera d'Honor i poder estar un poc més a prop de la festa. Eixe any ja comenci a coneixer mes gent i a sentir-me mes integrada, pel que vaig decidir apuntar-me a la falla. Vaig pensar que nomes seria un any, per provar. No tenia ni indumentaria de fallera, ni adres, ni tan sols el tipic bluso i mocador que tenen tots, siguen fallers o no. No tenia ni idea de com m'havia de vestir, ni com tenia que fer-me els monyos, ni res de res. Afortunadament, la meua "familia politica" em va ajudar a eixir del pas.

La meua primera vegada d'eixir de fallera va ser el dia de la Presentació. Estava tan nerviosa perque em veia ridicula, no sabia ballar vestida de fallera, ni caminar, em pesava el cap amb tant de monyo postis i tant d'adres. Pero comencí a mesclar-me amb la gent i tot eixe nervios va desapareixer.
A partir d'eixe moment m'ho passí tan be en falles i tot, que l'any següent ja estava preparada amb tot a punt per a Falles.

Vaig començar a participar en les activitats al cau, a anar a les reunions i vore que hi havia darrere d'eixos tres dies de falles. I la veritat es que allo que vaig descobrir em va agradar mes que la propia festa fallera. M'agrada vore com la gent treballa en equip, com cadascú posa el seu gra d'arena per a conseguir una festa que la van a poder disfrutar tots.

Fa nomes quatre anys que soc fallera i cada any l'he disfrutat més que l'anterior. Hi ha alguna persona que diu que son "fallera de 49" perque no m'agrada molt eixir als pasacarrers o em pose de mala llet cada vegada que tinc que fer-me els monyos de fallera. Pero gracies a la meua falla he descobert que moltes vegades les persones mes falleres son les que se sacrifiquen i no es visten per poder organitzar la festa per als demes.
En realitat, no se si durant aquestos quatre anys la meua opinio sobre les falles ha canviat molt. No sé si de veritat m'agraden les falles, només sé que tinc ganes de que vinguen els divendres per a anar a la reunió, de poder vore a la gent i planificar activitats. Quan algunes amigues que no són falleres em pregunten perqués estic tan enganxada a aquesta festa, no puc dir-los que és un sentiment tant fort que inclos plore el dia de l'Ofrena o se'm posen els pels de punta quan senc una mascletà, perque seria mentira. El que sí que els dic, es que m'agrada estar amb la gent, m'agrada posar el meu granet d'arena per a poder viure les festes amb molta ilussio.

En fi, que en molt poc de temps, he pasat del odi per les Falles a no poder viure sense elles, i la veritat és que, ara per ara, no m'arrepentisc.

Comentaris

Amic fep ha dit…
Impressionant el article, has conseguit que m'emocionara i tot, i es dificil...

Lidia, ho senc molt, pero ja no eres fallera de 49, es veu tambe que t'agraden moltissim les falles, i que dintre de poc inclos t'emocionaras al sentir el Himne... jajajajajajajajajaja

be, fora conyes, has escrit un gran article, es nota que t'agraden les falles, i que no anaven mal encaminats aquells que feren que entrares en aquest mon. A mes, he pogut comprovar-ho en primera persona, tu ja saps, eixos tres famosos mesos...

Molt be Lidia, espere que no siga el ultim.
Carla ha dit…
Ay lidia!!!!!!!!fallerra de 49??ki te diu aixo?si eres de les q mes participes en tot!!
Bueno lo q diu el plato d'ací poc t'emocionaras quan gires el canto per entrar al carrer mare de deu i vore q ja sacaa tot...però q m'entere jo q t'emociones al sentir el himne...!!!!jajjajjjajaja
Anònim ha dit…
bueno cunyaeta has fet un gran article!!!!!!!!!.
Estic molt contenta de q hages descubrit aquest món i de que ara formes art d'aquesta gran familia com es nostra comissió.
Segur q ara es una de les festes més importants de la teua vida. bueno ens vegem lidi!!!!!!!
Espere q pronte escrigues altre article.
YASMINA
San-vala ha dit…
Bon dia als portalers, com diu el meu amic fep gran article Lidia...

Jo diria les coses clares i el xocolate espes, que clar que ho has contat...

M'ha agradat molt la teua història i com tú dius i has descobert les falles són tot l'any no sols els tres dies i hi han coses que pasen durant l'any que igual t'emocionen més que el dia l'ofrenda...

Hi has destacat com no, ixa feina que fa la gent que no surt a les cercàviles i esta d'arrere organitzant-ho tot, es dir fem el dinar, parant taules, plantant la falla i moltes més coses que no es veuen...

Que vols que el diga Lidia, això es falla...
unrodabars ha dit…
Si senyor,la sinceritat per davant de tot, m'he vist reflexat en el que contes ,ja que jo em vaig apuntar pensant que no m'agradaria i no em vaig fer ni el traje el primer any.....

ara a mi em va enganxar la juerga non stop,mira cadascu entra d'una manera,però la millor per sentirte part d'una comissió es poder col.laborar en quasi tot com has fet tu des d'un principi.....

Enhorabona per la teua sinceritat i per expresar tan be el que sens.....ah!! i jo tampoc m'aborrone quan senc una mascletada,ni plore quan vaig a l'ofrena,per eixes coses no se és millor faller....
Anònim ha dit…
qui te diu una fallera de 49
........ un solet que no canvies
que gran article
Jonatan ha dit…
Molt be Lidia un gran articul. Es bonic que participes i que t'agrade tant aquesta festa a mes espere que gracies al teu article la gent que no crompren o no li agraden les falles es fique un poc mes de la part dels fallers o almenys siga un poc mes condescendent amb aquesta festa.

Entrades populars d'aquest blog

Rumurologia varia...

Molt al meu pesar....