LA CAVALGATA DELS MENUTS






La meua particular cavalgata dels menuts començà fa unes setmanes, quan decidirem, Carmen i jo, que tenia que disfressar-me en companyia del nostre fill, Josep.

La veritat es que com anava de mags, bruixes,..... varem pensar que lo millor era de mag. I quin millor mag que Gandalf. Gandalf es savi, te poders, es guerrer i es bo, que mes es pot demanar per a un Mag.

I alejop compra tela, raso blanc, i traure els patrons, açò a ull. Tallar i cosir. En capa. Sense capa.

I dissabte, quant la gent celebrava la torradeta i la disco-mobil, Carmen acabant-me el vestit.




¡¡¡Mare la cama¡¡¡, quant me’l probe i m’adone que pareix Moixes, Sant Pere o qualsevol dels personatges bíblics. ¡¡¡Ací falta l’espasa¡¡¡ i alè, una no, dos espases. Per si de cas.

Ja el diumenge va ser increïble quant Josep, vestit de Merlín, i jo, de Gandalf, eixirem de casa. Encara tinc a dos veïns que estan descol·locats de la visió espectral que varen tindre.

Agafarem a la falla a l’altura de l’unión cristiana. La gent mirava incrèdula “qui es el marçot que s’ha vestit de Nostre senyor”. Menys mal que al vorer les espases va hi haure qui s’adonà que era Gandalf.

Comença plovent una miqueta, però a diferencia del dissabte, continuarem amb els plans establerts. Com sempre a la falla xiquets, mares, pares, fallers, falleres,.... tots pel mig. Intentarem que hi haguera una miqueta d’organització, però, amb l’oratge i les preses per no banyar-nos, va ser impossible.


Tots els xiquets, si mal no recorde, anaven vestits amb la temàtica fantàstica que l’organització havia marcat. Bruixetes, mags, fades, .....

Be, i des d’ací fins al carrer sequial. I sense parar, començar, xiquet al braç, i tot el carrer avall. Para i saluda, uns xinesos fent-me una foto, unes dones que volien llogar-me per a setmana santa, una mare que volia una foto amb el seu fill, la meua sogra i les amigues, el meu cunyat Rafa i la meua cunyada Mano flipats al vorem, xe lo tipic d’anar disfressat. Clar com no sa provat gota d’alcohol veus a tota la gent que hi ha veient la cavalgata. La veritat es que vergonya no en tenia. Per a estes tonteries mai he tingut vergonya.

Es molt emocionant que se t’acoste una xiqueta i te diga “ Eres Merlin, veritat”, o que els xiquets es queden miran-te amb la boca oberta i ulls d’incredulitat. També hi havien que ploraven al vorem. Me va recordar quant me disfressava de rei mag.

A, i jo, tremendament content d’haver-me disfressat amb el meu fill.

Xe, i des de el carrer sequial fins al cau, per a berenar. Entrepans de “fiambre” i nocilla, feia temps que no menjava un entrepà de nocilla, que bo.

A l’any que ve mes.

Adeu

* fotos de Toni i Carol

Comentaris

Anònim ha dit…
Bon dia Portalers i portaleres.

Disculpeu el retard per fins a hui no he rebut fotos de la cavalgata.
Be ¿no?.

Xe i demà?
Adeu
K.
Anònim ha dit…
Recorde que molts al veuret no sabien de que anavés. Moises? Noé? Però clar eixos no son mags :). Al final jo vaig dir que anaves de Gandalf. Però em dien que Gandalf anava de gris. Si, en la 1ª peli. Després en convertix en Gandalf el blanc :P
Anònim ha dit…
Ayyyyy!!! era Gandalf.. era inconfundible jajajaj anava genial!!

Ens vegem portalers!

Entrades populars d'aquest blog

Felicitació amb retard....

Molt al meu pesar....

Escrit d'agraïment de la nostra Fallera Major.