DESPERTÀ KLANDESTINA
Hui vos contaré, la part que puc contar,de lo que a la meua falla s’anomena :
DESPERTÀ KLANDESTINA
Tot començà fa tres anys quan un grup d’amics de la nostra falla,junt a gent de Cervantes i d’altres simplement dolçainers,s’enjuntaren i amb dolçaina i tabal feren la 1ª despertà klandestina.
Esta ocasió si que va ser klandestina de veres,ja que ningú practicament sabia de l’existencia d’ella fins que ja s’havia celebrat,va agradar l’idea i l’any passat es va repetir,esta vegada més multitudinaria i amb camisetas conmemoratives (gentileça de l’amic Jaume de Terra carrosseries),ja vos vaig penjar uns videos amb imatges de l’esmorzar posterior,un bon dia de festa.
Enguany, ja amb anim de consolidar-ho es va concentrar a un bon nombre de músics,segons les meues informacions(no els vaig contar) al voltant de trenta,tots membres del grup de tabal i dolçaina "TABALAINA"(gracies una volta més sense vosltres no haguera segut possible) i la presencia de fallers va ser molt més elevada que altres anys,motivat en part també per ser el dia escollit diumenge.
Altra volta el amic Jaume(que també toca la dolçaina) va patrocinar l’event i ens va sorprendre a tots amb unes “discretetes” camisetas color groc,al més pur estil selecció brasilenya,les varem repartir (primer que res als músics) agafarem els coets i eixirem a despertar al veinat:a coetaes i amb l’agradable música de dolçaina i tabal.
Com no podia ser d’altra manera agafarem també algo per a beure,si com esteu pensant aigua i casalla,ací començaren els meus mals: trago cap aci,trago cap allà ,rises,un que en vòl,l’altre que no i jo amb ganes de festa .
De colp en una de les vegades que pasarem per davant del monument vaig notar un mareig estrany,com si anara a baixar-me la tensió i vaig decidir abandonar el grup per a que em pegara l’aire.
En un principi(i encara no descarte que siga aixi) vaig pensar que el beure practicament en dejú, havia propiciat aquest mareig,comencí a pegar voltes sense un rumbo fijo i com que la cosa no millorava i no volia amargar-li el dia a ningú,vaig agafar caminet cap a casa conforme vaig poder,al aplegar em vaig duxar en aigua freda i vaig descansar al sofà fins l’hora de dinar.
La resta ja ho sabeu,tot el dia amb marejos intermitents i per la nit quan ja pensava que m’havia recuperat i només feia que començar el sopar de la fallera major,vaig patir altre mareig esta vegada més fort i ja aconsellat pels amics vaig visitar el servici d’urgencies,em diagnosticaren vertig i al preguntar si podia ser a causa de la beguda, em van dir que ja feia moltes hores que havia begut i no era normal.
Açò ha fet que durant tota la resta de falles Ximo haja camviat el seu nóm per :Vertigo o simplement “V” com ja em diuen per ahí els punxes de turno.
També s’especulava amb els beneficis que podia tindre la falla amb els cubates que jo no consumiria i la veritat es que enguany he begut molt poquet,habré perdonat uns(segons els calculs del meu amic el primo) de 36 a 40 gin&tonics.
P.D: He oblidat la camera a casa,el dilluns si no passa res fotos i VIDEOS?? Això ja no es cosa meua.
DESPERTÀ KLANDESTINA
Tot començà fa tres anys quan un grup d’amics de la nostra falla,junt a gent de Cervantes i d’altres simplement dolçainers,s’enjuntaren i amb dolçaina i tabal feren la 1ª despertà klandestina.
Esta ocasió si que va ser klandestina de veres,ja que ningú practicament sabia de l’existencia d’ella fins que ja s’havia celebrat,va agradar l’idea i l’any passat es va repetir,esta vegada més multitudinaria i amb camisetas conmemoratives (gentileça de l’amic Jaume de Terra carrosseries),ja vos vaig penjar uns videos amb imatges de l’esmorzar posterior,un bon dia de festa.
Enguany, ja amb anim de consolidar-ho es va concentrar a un bon nombre de músics,segons les meues informacions(no els vaig contar) al voltant de trenta,tots membres del grup de tabal i dolçaina "TABALAINA"(gracies una volta més sense vosltres no haguera segut possible) i la presencia de fallers va ser molt més elevada que altres anys,motivat en part també per ser el dia escollit diumenge.
Altra volta el amic Jaume(que també toca la dolçaina) va patrocinar l’event i ens va sorprendre a tots amb unes “discretetes” camisetas color groc,al més pur estil selecció brasilenya,les varem repartir (primer que res als músics) agafarem els coets i eixirem a despertar al veinat:a coetaes i amb l’agradable música de dolçaina i tabal.
Com no podia ser d’altra manera agafarem també algo per a beure,si com esteu pensant aigua i casalla,ací començaren els meus mals: trago cap aci,trago cap allà ,rises,un que en vòl,l’altre que no i jo amb ganes de festa .
De colp en una de les vegades que pasarem per davant del monument vaig notar un mareig estrany,com si anara a baixar-me la tensió i vaig decidir abandonar el grup per a que em pegara l’aire.
En un principi(i encara no descarte que siga aixi) vaig pensar que el beure practicament en dejú, havia propiciat aquest mareig,comencí a pegar voltes sense un rumbo fijo i com que la cosa no millorava i no volia amargar-li el dia a ningú,vaig agafar caminet cap a casa conforme vaig poder,al aplegar em vaig duxar en aigua freda i vaig descansar al sofà fins l’hora de dinar.
La resta ja ho sabeu,tot el dia amb marejos intermitents i per la nit quan ja pensava que m’havia recuperat i només feia que començar el sopar de la fallera major,vaig patir altre mareig esta vegada més fort i ja aconsellat pels amics vaig visitar el servici d’urgencies,em diagnosticaren vertig i al preguntar si podia ser a causa de la beguda, em van dir que ja feia moltes hores que havia begut i no era normal.
Açò ha fet que durant tota la resta de falles Ximo haja camviat el seu nóm per :Vertigo o simplement “V” com ja em diuen per ahí els punxes de turno.
També s’especulava amb els beneficis que podia tindre la falla amb els cubates que jo no consumiria i la veritat es que enguany he begut molt poquet,habré perdonat uns(segons els calculs del meu amic el primo) de 36 a 40 gin&tonics.
P.D: He oblidat la camera a casa,el dilluns si no passa res fotos i VIDEOS?? Això ja no es cosa meua.
Comentaris
No es la 3ª Desperta Klandestina, sino la 4ª, avans de les samarretes, hem fet dues despertades klandestines mes...
Donar les gracies a la gent de "TABALAINA" per no faltar a la cita de la Klandestina, a mes, espere que el proper any tambe pugam contar en ells. Es un honor que formen part d'aquest dia i aquesta festa.
San Karrega, si te pasas te lo pierdes... haveres gaudit de valent!!!!!!!
A l'any que ve espere no perdre-me-ho... però jo també aniré tocant... Aixó espere...
Be xiquets, ja ha passat tot, que pena....Pero ara, a preparar el pròxim exercici faller. Per cert, ja està en marxa agermanats??, L'any passat vaig disfrutar molt, i em vaeu fer sentit com en casa. Enguany tornaré, segur.
Bueno salutacions a tots, i sobretot a Amic Fep, i a Pau.
Ah, si voleu podeu visitar la nostra web: www.fallainstitut.com
Adeu!!
Per a aaquelles persones que creuen que les despertades amb dolçaina i tabal son aburrides, dir-los que es poden tocar xarangaes i sonen tan bé com en les xarangues.
LIDIA CAMILLERI