En memoria...
Sempre hem dit que una Falla es com una gran familia. Una familia on cada membre de la mateixa es d'una manera de ser, tots tenen els seus pros i les seues contres, pero, on en definitiva el respecte i el companyerisme en tots els fallers d'una comissio es latent durant l'historia fallera de cadascun d'ells.
Durant un exercici faller les discussions, els malentesos, els mals de cap, les paraules mes altes, els rosses entre falleres i fallers, els "grupets", les ganes de crear polemica, etc... son el dia a dia, estan quasi sempre presents, pero tambe hi trobem excepcions...
Esta la persona, o persones, que son una exepcio..., es duen be en tots, pareix que no siguen ningu, que pasen desapersebudes, o inclos, que pensem que no estan a la nostra altura i que els considerem "diferents" a la resta, per lo tant mes debils, i a les que "alguna vegada", per la "malissima presuncio" de diferencia i debilitat, hem intentat utilitzar per sentir-nos mes grans, per intentar demostrar lo "guais" que som, sense donar-se compter que, posiblement, podrien ferir els seus sentiments, i problablement podriem perdre un "gran amic" o una "gran amiga" per una gran tonteria, encara que de vegades ens han donat una gran lliço, rient-se les bromes en nosaltres i participant d'una posible "mofa", feta en carinyo o sense ell...
Estes persones ens donen la principal lliço de la vida, el mes bonic de tot es riures d'u mateix, respectar a tothom i disfrutar cadascun dels minuts que podem pasar en amics i en els que considerem "no amics", i poc a poc, sense donar-mos compter, estem agafant-les un carinyo i un respecte especial.
Quan ens donem compter de que tirem de menys a estes persones? ... si amics, quan ja no estan, quant els records d'aquestes sempre son bons, sempre son simpatics, sempre son agradables, i comencem a vore que era molt especial per nosaltres.
Recordes cadascun dels moments passats junt a estes persones i cada moment es millor i mes divertit que l'altre. T'en adones que mai has tingut una discussio en aquesta persona, que mai has tractat algun tema de manera violenta, que sempre que t'has creuat en ella ha tingut una paraula amable per a tu i una sonrisa d'orella a orella, en definitiva, ha plenat d'alegria eixa convivencia, fallera i no fallera que has tingut amb ella.
Recordes que ho ha donat tot per la seua (i teua) Falla, que ho ha donat tot pels companys, que ha estat sempre ahi, al peu del cano, per a lo bo i per lo roin, i que mai, de ninguna manera ho havies vist avans, mai ens havien donat compter de tot el que eren estes persones per una comissio, no sols eren un faller/a mes, sino eren vida dins d'una Falla.
De vegades, la vida es dura i golpeja on no deuria de golpejar, ens lleven de manera traumatica eixa part d'alegria d'una comissio i ens dona una lliço, viu i deixa viure... familia fallera, companys, amics... tots som iguals...
Sempre m'ho havies dit, et feia molta il.lussio eixir al blog... estigues on estigues, amiga, companya, espere que sempre estigues present en tots nosaltres, i que tot el que ens has ensenyat, encara que penses que no, pugam ser capassos de tindre-ho dia a dia en compter, pugam ser capassos de viure-ho, pugam ser capassos d'aplicar-ho a la nostra vida... ens ajudara.
Gracies per tot, companya fallera, i sobre tot, gran amiga
Durant un exercici faller les discussions, els malentesos, els mals de cap, les paraules mes altes, els rosses entre falleres i fallers, els "grupets", les ganes de crear polemica, etc... son el dia a dia, estan quasi sempre presents, pero tambe hi trobem excepcions...
Esta la persona, o persones, que son una exepcio..., es duen be en tots, pareix que no siguen ningu, que pasen desapersebudes, o inclos, que pensem que no estan a la nostra altura i que els considerem "diferents" a la resta, per lo tant mes debils, i a les que "alguna vegada", per la "malissima presuncio" de diferencia i debilitat, hem intentat utilitzar per sentir-nos mes grans, per intentar demostrar lo "guais" que som, sense donar-se compter que, posiblement, podrien ferir els seus sentiments, i problablement podriem perdre un "gran amic" o una "gran amiga" per una gran tonteria, encara que de vegades ens han donat una gran lliço, rient-se les bromes en nosaltres i participant d'una posible "mofa", feta en carinyo o sense ell...
Estes persones ens donen la principal lliço de la vida, el mes bonic de tot es riures d'u mateix, respectar a tothom i disfrutar cadascun dels minuts que podem pasar en amics i en els que considerem "no amics", i poc a poc, sense donar-mos compter, estem agafant-les un carinyo i un respecte especial.
Quan ens donem compter de que tirem de menys a estes persones? ... si amics, quan ja no estan, quant els records d'aquestes sempre son bons, sempre son simpatics, sempre son agradables, i comencem a vore que era molt especial per nosaltres.
Recordes cadascun dels moments passats junt a estes persones i cada moment es millor i mes divertit que l'altre. T'en adones que mai has tingut una discussio en aquesta persona, que mai has tractat algun tema de manera violenta, que sempre que t'has creuat en ella ha tingut una paraula amable per a tu i una sonrisa d'orella a orella, en definitiva, ha plenat d'alegria eixa convivencia, fallera i no fallera que has tingut amb ella.
Recordes que ho ha donat tot per la seua (i teua) Falla, que ho ha donat tot pels companys, que ha estat sempre ahi, al peu del cano, per a lo bo i per lo roin, i que mai, de ninguna manera ho havies vist avans, mai ens havien donat compter de tot el que eren estes persones per una comissio, no sols eren un faller/a mes, sino eren vida dins d'una Falla.
De vegades, la vida es dura i golpeja on no deuria de golpejar, ens lleven de manera traumatica eixa part d'alegria d'una comissio i ens dona una lliço, viu i deixa viure... familia fallera, companys, amics... tots som iguals...
Sempre m'ho havies dit, et feia molta il.lussio eixir al blog... estigues on estigues, amiga, companya, espere que sempre estigues present en tots nosaltres, i que tot el que ens has ensenyat, encara que penses que no, pugam ser capassos de tindre-ho dia a dia en compter, pugam ser capassos de viure-ho, pugam ser capassos d'aplicar-ho a la nostra vida... ens ajudara.
Gracies per tot, companya fallera, i sobre tot, gran amiga
D.E.P Rosana
Comentaris
Has escrit un article molt bonic.
Nosaltres fara quasi un any pasarem per un cas molt paregut i la veritat es que són momnents molt durs on la falla s'uneix més que mai. Ànims a seguir endavant.
Gran article amic.
ROSANA ERA UNA D'EIXES PERSONES COM TU BE DIUS...ESPECIAL EN TOTS ELS ASPECTES. LA MEUA RELACIÓ AMB ELLA NAIX A L'ESCOLA DELS NOSTRES FILLS I DESDE EL PRIMER DIA SABEREM QUE ERA "PURA POLVORA" SEMPRE DISPOSTA A TOT.
HEM NOTAT UN GRAN BUIT CADA DIA AL RECOLLIR ALS PEQUES PERO, VOS PUC ASSEURAR QUE ELLA SEMPRE,SEMPRE ESTARÀ ACOMPANYANMOS EN TOT LO QUE FASSA FALTA (COM SEMPRE DIA ELLA)
BÉ, SOLS EM QUEDA RECORDAR A TOS QUE REFLEXIONEM SOBRE LO QUE FEP EN DIU,SERÁ MILLOR EN EL NOSTRE DIA A DIA.
DESDE LA FALLA DE CERVANTES VOS ENVIEM FORçA PER A SUPERAR ESTE PROPER ANY.
FINS SEMPRE ROSANA.
LA TORA.
Sols dirvos que en aquestos moments tant durs, ara mes que mai hi ha que demostrar la gran familia que sou, de segur que ella estiga on estiga estara donantvos molta força per a poder tirar endavant.
Una abraçada desde la nostra falla de Cervantes per a tots els amics del Portal.
Gracies Jose de tot cor.
son moments durs per a tots pero per ella tirarem avant.
Un besot portalers.
yasmina
Però també pense que per molt que escrigam, sempre ens deixarem algo bo de Rosana, perque quan es parla d'una persona a la que no se li pot reprotxar rés, no acabariem mai d'escriure bé d'ella, i lo dit, sempre ens deixariem calificatius positius per a descriure a una gran persona.
I per als que l'hem conegut bé, i conforme dius al teu comentari, ens caldria tindrela com a exemple de persona en la falla i en la vida en general.
Torne a repetir, moltes gràcies pel comentari que has fet, I UN BES MOLT GRAN PER A ROSANA.
de un portaler
ybbg